dimarts, 25 de novembre del 2008

Els mitjans segueixen tractant la violència contra les dones com un fet aïllat

Les manifestacions del dimarts 25 de novembre, Dia internacional en Contra de la Viòlencia ver les dones, han tingut molt d'èxit a tot el pais. A Barcelona a tingut lloc una manifestació que ha acabat molt emotivament a la plaça de Sant Jaume. Informatius de televisions com BTV, La sexta, , TV1, o TV3 han donat molt bona cobertura als actes del Dia internacional contra les violències vers les dones. Sobre tot TV3, ha emitit reportatges molt bons i ha fet un tractament de tipus positiu de les noticies, i amb una clara perspectiva de gènere.

Baix hi ha la crónica d'una de les taules rodones organitzades per la Plataforma, al Espai de Dones Francesca Bonnemaison, durant el IV Fòrum contra les Violéncies, en la que es va tractar d'esbrinar el paper dels mitjans en la solució d'aquesta greu problemàtica social.


A la taula Rodona, sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans, van parlar periodistes, investigadores i escriptores reconegudes feministes: Gemma Lienas, Maricel Chavarria, Dolors Comas i Elvira Altés.
Aquesta taula formava part dels actes del IV Fòrum contra les Violències de Gènere, que va tenir lloc a la Bonnemaison des del dijous fins al dissabte a la tarda.
Totes les ponents van estar d'acord en senyalar la resistència dels mitjans de tractar la violència contra les dones com un fet social i polític del mateix nivell, que el terrorisme, i començar a treure les noticies tràgiques de violència contra les dones fora de les seccions de "successos". També van defensar, que havia que deixar d'incidir en la victimizació de les dones i tractar-les com a protagonistes actives d’històries en desenvolupament positiu, i explicar les seves experiències com a sobrevivents. "Cal tenir en compte – va comentar Elvira Altes, periodista, directora de "dones", i professora de l’UAB, que segons un estudi que he realitzat en un seminari amb el alumnat de periodisme, que l’augment al 22 % de la presencia de les dones a les noticies, tan de mitjans impresos, com de radio i televisió, ve donat pel seu paper com a víctimes”

Gemma Lienas, escriptora i presidenta de 'dones en xarxa', per la seva banda , va explicar la seva experiència com a "columnista" opinadora als mitjans, i la seva lluita per fer comprendre als editors cap, la importància de adoptar la paraula "gènere" que ja està integrada en la llei contra la violència. Maricel Chavarria, redactora de la Vanguardia, va afegir a les paraules de Lienas, una anècdota concreta, de com en un titular seu a una entrevista feta a aquesta escriptora, el cap d’edició va canviar la paraula “injustícia de gènere” per “injustícia sexual”, i va remarcar que malgrat que els "mitjans “seriosos” – al contrari dels programes televisius grocs - havien evolucionat bastant en el tractament d’aquest tipus de noticies, encara volien explicar les coses com causa- efecte, sempre buscant i justificant el fet tràgic, pels problemes de l’autor dels fets o per les característiques de les víctimes.

Dolors Comas que va explicar detallament la feina que fa en al direcció del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) estava molt d’acord amb les seves companyes de taula que cal canviar la manera d'explicar les coses als mitjans, i que es necesari adquirir un aprenentatge i tenir una sensibilitat social per tractar les noticies amb perspectiva de genere. “Estic d’acord –explicava- en que també es violencia tractar a les dones des de un punt de vista secundari i passiu. Els fets tràgics de violència son la punta de l’iceberg, de una manera discriminatoria de veure a les dones. En el debat posterior es van tractar molts temes polémics, i alguna participant es preguntava si es possitiu o no la referencia continua que ara es fa sobre el número de vícitmes "saber que ja són 78 les víctimes d'aquest any, sembla que podria exercit d'efecte- crida, i 'estimulars' a realtzar mes fets violents contra les dones"- Les ponents no van a esta d’acord en aquesta tesis, per què cal analitzar les histories personals, comprovar les dades i donar-se compta que els assesinats a dones estadisticament segueixen gairebè igual, tant si surten o no a les noticies. L'exemple va ser el periode electoral al mes de març que en dos dies es van produïr quatre asseinats, que no vna tenir cap resposta oficial, i els mitjans van seguir donant la majoria del seu espai a les candidatures polítiques”. Chavarria, va afegir que el que era molt necessari remarcar el número d'assesinades. I que precissament ara, amb l'aceleració digital i la pressa en que vivin, molts mitjans tornavan a titular les noticies en pla macabre i aïllat, pasant de les "recomenacions" en el tractament d'aquest tipus de noticies. Segons ella el model a seguir sería model de informació que desenvolupen pels accidents de transit, que busca estimular la prevenció però també per donar visibilitat als "supervivents" . "En quest cas, es tractaria de donar protagonisme a tantes i tantes dones que han superat la violència en la seva propia persona o en el seu entorn, però que en molts casos pateixen consequències fisiques i psiquiques, i que tenen moltes coses a dir. Tenim que acconseguir que les dones siguin noticia no únicament quan ja estan mortes".
[+info dones a Mon Comunicació]
Text i fotos: Julia L. Tremols. Vídeo de Carles Puchades.

dilluns, 24 de novembre del 2008

La violència s'exerceix cada vegada que..


Interessant el Manifest de Karme Freixa sobre quan s'exerceix violència contra les dones. Consultar i votar el blog que comparteix amb Susana Kosta

dilluns, 17 de novembre del 2008

Improvisació musical per no oblidar.


El migdia del diumenge 16 de novembre, va ser màgic i inovidable. Amb un concert música única i irrepetible a l'aire lliure. Era la primera actuació pública de la BIB (Banda d'Improvisadors de Barcelona), que aviat seràn famosos i coneguts. Segur. De moment el segon concert és aquest dilluns 17 de novembre a les 8 a l'Apolo de Barcelona, i després vindràn altres concerts Esperem! Hem d'estar alertes.


Una amiga em va convidar al Convent de Sant Agustí, perque hi havia un concert del BIB, un grup Big Band d'improvisació de jazz i música contemporània, en el que actuava el seu fill, Javier G. escudero (component del grup TWELVE), i la seva companya, Olga, també música (Veure fotos).

I vam gaudir d'un concert increible, de un grup de 12 músics molt ben compenetrats, i un director genial, que van demostrar que del silenci es pot anar fins a l'infinit. Al Convent de Sant Agustí, tothom assegut al pati, al sol o l'ombra, gaudien d'un concert únic, sense distreure's per res. El soroll ambient, alguns nens que cridaven al fons, el vol d'alguns ocells, o una màquina llunyana que es parava de cop, formaven part de la simfonia de la contemporaneitat que es deplegava pel antic recint de pedra antiga.

Els músics estaven superconcentrats, atents al llenguatge de mans, ulls i gestos diversos amb que el director els orientava. Com ens va explicar més tard el director, Pablo Rega, un músic gallec de gran experiència en la direcció, per fer aquest tipus d'improvisació, "que mai saps com sortirà" ell aplica el mètode de signes musicals de l'escola de Buch Morris. Entre els musics estaven Olga Àbalos (saxo alt), Tom Chant (saxos, tenor i soprano i clarinet baix), Xavi Tort (trompeta), Javier Garcia Escudero (baix). Quicu Samsó (bateria), Eduard Ataba (contrabaix i baix elèctric), Ignacio Lois (guitarra eléctirca), Marc Egea (viola de roda, duduk i Tárogáto) i Juan Crek, veu i recitació. [Veure més sobre el Festival de Música Independent a Indigestio]

Deixem que ens expliqui sobre ells mateixos la seva publicitat:" La improvisació parteix del silenci. A partir d'aqui els músics es van posant en marxa assumint un o diversos rols en funció del que s'escolta, o del que està a punt de passar, (...) i segueix a Món Comunicació/música
[[Fotos i vídeo: Carles Puchades ]]

dimarts, 11 de novembre del 2008

Miriam Makeba ha muerto ¡Viva Mama Africa!


Un pequeño homenaje
en el recuerdo

Ayer justo te recorde en toda tu magnitud y grandeza. Cuando estuviste en Barcelona durante el mes de enero de este año 2008, para tu último concierto en el Palau, me sitúe a tu lado en la mesa de la rueda de premsa. Estaba embelesada escuchando tus palabras y ¡oh! Sorpresa. Te pusiste a cantar a pelo, y sin avisar. Ninguno de los presentes lo esperábamos. Por suerte yo, llevaba mi pequeña cámara de fotos Canon, y pude hacerte una corta película de ese momento mágico (mirar abajo). Gracias a la ayuda de mi compañero Carlos, pude colgarla, en Yootube (en donde hay más pelis tuyas), y también, junto con la crónica, en nuestro espacio web: Mon Comunicació. Esa película ha tenido muchas visitas, y me han mandado muchos mails, con este sencillo mensaje "Gracias por compartir este tesoro".
Lo que explicaste allí y después en la entrevista que concediste a los medios, fueron palabras de una persona sabia, activa e incansable luchadora contra las injusticias del mundo, politicamente lúcida y radical y personalmente libre y comprensiva.
¡¡¡El concierto fue tan emocionante!!!. Tu voz es (y seguirá siendo, aunque ya no estes entre nosotros) tan maravillosa y única. Con la edad, con tu infinita experiencia, has convertido tus canciones y tu música en la mejor sinfonia y en una caricia para los oidos. Ya formas parte del patrimonio de la humanidad.
Y aunque digan que has muerto, tu no te has ido, ni te irás nunca. Sigues en nuestros corazones y en nuestro recuerdo. Tu voz se seguirá oyendo entre las y los más pobres del mundo entero. Estás entre las primeras notas de la música que ahora mismo están aprendiendo la gente que destacará en el futuro, y dentro de poco resonará en los conciertos. Seguirás junto a los grandes de la interpretación y de la composición para los que siempre has sido un ejemplo a seguir...
Sigues escondida detrás de tu "Pata, pata" con tu gran humanidad y una sonrisa picarona que parece querer decirnos: "aqui os espero, hacer algo ya porque el mundo sea un poco mejor, ¡coño!.."
Julia

[+ info sobre su muerte en Italia,
Womensnet, La Vanguardia y en BitacoraMakeba]
Ayer justo te recorde nuevamente porque me escribieron sobre este vídeo