dimecres, 8 de desembre del 2010

Maria Elba exposa fotografies del Magatzens El Siglo (anys 70)

La nostra compaña de l’Associació Món Comunicació va inaugurar
el dijous 25 de novembre, al Pati Llimona (Barcelona), a les 19,30 hores
l’exposició:  “El Siglo . L’expo es podrà vistar fins al 17 de desembre.
Si voleu el magnífic de la Expo escriure a Maria Elba 

Mirar el vídeo a:    Youtube


Ella mateixa explica el per què d’aquesta mostra única i exclusiva de al vida quotidiana, sobre tot de la  feina i l’estil de les dones, d’uns del matgazens més populars del centre de Barcelona, que van néixer a les Rambles al 18780 , van sofrir dos incendis devastadors, tant a la vella seu com a la nova al número 54 del popular i comercial carrer Pelai (Barcelona), on va entrar a treballar Maria Elba quan encara no havía complert els 17 anys:  ”A mitjans dels anys 60, als meus setze anys, vaig entrar a treballar com aprenent de dependenta en els magatzems El Siglo.  Aquesta exposició és una mostra de retrats d’aquella època, dels meus començaments en el món de la fotografia, negatius – trossos de temps- que van estar a punt de desaparèixer, salvats gairebé de miracle. Veure’ls em va portar el records dels meus companys,  i sobre toto de les meves companyes, de les seves veus, dels seus noms.Vull reunir en aquesta exposició dues intencions: per una banda, l’abraçada i reconeixement a l’afecte d’aquests companys. Per l’altra, el valor que té com a reportatge fotogràfic nascut no d’una sessió precipitada per un diari, sinó de la convivència i el coneixement personal.”
[ Maria Elba. Artísta esmaltista i escultora. Fotògrafa]
Fotografíes: Pere Manubens i Susana Villafañe
Vídeo: Julia López
La Exposició romandra oberta des del 25 de novembre fins  al 17 de desembre. Inauguració: 25 de novembre, a les 19.30 h.Sala Montserrat Roig.  [ +info a Pati Llimona]

dimecres, 28 d’abril del 2010

Concurso de Clipmetratges: "El teu punt de vista pot canviar el món

El principal premi el van guanyar dos noies joves, que formaven part d'un trío de creadors

Dijous 25 de març 2010: Festa final del II Concurso de clipmetratges de Mans Unides a CaixaForum


Els cineastes Jaume Balagueró i Santiago Zannou van lliurar els premis als millors vídeos sobre pobresa i medi ambient
La popular actriu del Polònia, Agnès Busquets va presentar una gala en què es van projectar els vídeos finalistes i es van combinar actuacions musicals i denúncies de les causes de la pobresa i del canvi climàtic.
Els membres del jurat van destacar l'alt nivell de les obres presentades
Roser Biel, Lluís Siñol i Marta Biel, amb el vídeo "Lluitem" han estat els guanyadors de l'II Concurs de Clipmetratges
"El teu punt de vista pot canviar el món" organitzat per Mans Unides, premi que van recollir de la mà del director de
cinema jaume Balaguero, que com a president del jurat, elogi la qualitat, la creativitat i l'enginy d'aquest vídeo, en què els autors van crear una ciutat costanera en miniatura i filmar tots els canvis. Com a premi s'han portar un complet equip de vídeo professional Sony.
El premi Spanair que consistia en un viatge a Gàmbia, es el portuguès Camilo Reina Soto, per "No et mengis el món", una veritable mostra de creativitat en un minut que va resultar guanyador per la votació popular per Internet. Francisco Pradilla Barrero per "Història d'una mà i Eco FIGTHER", va guanyar el premi especial del jurat que consistia en un equip professional edició de vídeo d'Adobe. Tant Santiago Zannou, el director de cinema premiat amb un Goya per "El Truco del Manco", com Jaume Balaguerò, director de "Rec2" van elogiar als autors com a "veritables creatius i futurs realitzadors que podrien dedicar-se al cinema".
En la categoria especial d'escoles han participat 63 centres escolars, i el premi es van endur el grup de l'escola La
Salle de Girona per "Química". El Premi Adobe per votació popular va ser per a "Invasió" del grup de 2n ESO B de les Teresianes de Gràcia (Barcelona). El premi especial del Jurat, va ser per "Marxa enrere i l'entrepà" del grup de 3r d'ESO de l'IES La Bisbal.
[+info a moncomunicacio]

diumenge, 28 de febrer del 2010

enterrar el burca al bagul dels records

Crec que cal anar més enllà de la polèmica sobre el significat de l'ús del burca i la seva "tolerància" o no, en les nostres societats occidentals. El cas de França i les mesures que vol prendre el govern de Sarkotzy cal tenir en compte que aquest tema aviat serà d’actualitat al nostre entorn. Per suposat que es pot perfectament estar en contra amb la política "xenòfoba" i neoliberal del president francès, i reconèixer les seves mesures necessàries i positives en camps concrets. Crec que tothom està d'acord que si no volem retrocedir mil anys en el camp de l'alliberament de les dones s'han de posar i aplicar normes sobre aquest tema...

L'article de Samir Nair, d'ahir a El País del dissabte 26 de febrer titulat: ”Burka” , està molt bé i posa el dit a la nafra de la polèmica sobre que hi al darrera en al defensa de la “ocultació” de les dones, al·legant respecte a les tradicions pròpies.

Per part meva afegeixo que el burca "és un símbol evident de retrocés i submissió a l'home- en totes les cultures i en tots els països- i que hauríem de qüestionar perquè ens afecta a totes les dones, no creieu?. I contra el qual s'ha de lluitar conjuntament amb les dones integrades en aquestes cultures, que ja estan lluitant des de fa temps, contra el retrocés que suposa el burca. Totes les "tradicions" evolucionen, canvien, i fins i tot, de vegades desapareixen (per a bé comú) i al igual que nosaltres mateixes un dia ens van treure els "uniformes" i les nostres mares i àvies van deixar de posar-se el vel a les esglésies (per posar alguns exemples de com una manera de vestir pot assenyalar en pla absolutament discriminatori la diferència ..).. Jo pregunto si ensenyar el rostre incita a pecar?, perquè ells no es posen un vel per ocultar les seves mirades lascives i masclistes no?. Per descomptat, em refereixo únicament als "obscurantistes" i fanàtics, per què, i d'acord amb altres articles de Samir Naïr (tinc els seus llibres i el segueixo des fa 30 anys), hi ha un Islam respectuós i progressista ... i que per descomptat no es dedica a defensar la "ocultació" i la invisibilització completa de dones marcant com una raça inferior propietat dels homes. Crec que estem parlant de quelcom molt més profund que una forma i vestir, però que actualment -en la meva modesta opinió- passa per "enterrar el burca al bagul dels records".


Julia López, Barcelona, 27 de febrer 2010 (moncomunicacio.com)