Julia López us desitja bones festes

i que passeu una bona estona

fent el meu trencaclosques
són peces molt diverses

però al final encaixen...

Juga amb mi, clica aqui

Els mitjans segueixen tractant la violència contra les dones com un fet aïllat

Les manifestacions del dimarts 25 de novembre, Dia internacional en Contra de la Viòlencia ver les dones, han tingut molt d'èxit a tot el pais. A Barcelona a tingut lloc una manifestació que ha acabat molt emotivament a la plaça de Sant Jaume. Informatius de televisions com BTV, La sexta, , TV1, o TV3 han donat molt bona cobertura als actes del Dia internacional contra les violències vers les dones. Sobre tot TV3, ha emitit reportatges molt bons i ha fet un tractament de tipus positiu de les noticies, i amb una clara perspectiva de gènere.

Baix hi ha la crónica d'una de les taules rodones organitzades per la Plataforma, al Espai de Dones Francesca Bonnemaison, durant el IV Fòrum contra les Violéncies, en la que es va tractar d'esbrinar el paper dels mitjans en la solució d'aquesta greu problemàtica social.

A la taula Rodona, sobre el tractament de la violència de gènere als mitjans, van parlar periodistes, investigadores i escriptores reconegudes feministes: Gemma Lienas, Maricel Chavarria, Dolors Comas i Elvira Altés.
Aquesta taula formava part dels actes del IV Fòrum contra les Violències de Gènere, que va tenir lloc a la Bonnemaison des del dijous fins al dissabte a la tarda.
Totes les ponents van estar d'acord en senyalar la resistència dels mitjans de tractar la violència contra les dones com un fet social i polític del mateix nivell, que el terrorisme, i començar a treure les noticies tràgiques de violència contra les dones fora de les seccions de "successos". També van defensar, que havia que deixar d'incidir en la victimizació de les dones i tractar-les com a protagonistes actives d’històries en desenvolupament positiu, i explicar les seves experiències com a sobrevivents. "Cal tenir en compte – va comentar Elvira Altes, periodista, directora de "dones", i professora de l’UAB, que segons un estudi que he realitzat en un seminari amb el alumnat de periodisme, que l’augment al 22 % de la presencia de les dones a les noticies, tan de mitjans impresos, com de radio i televisió, ve donat pel seu paper com a víctimes”

Gemma Lienas, escriptora i presidenta de 'dones en xarxa', per la seva banda , va explicar la seva experiència com a "columnista" opinadora als mitjans, i la seva lluita per fer comprendre als editors cap, la importància de adoptar la paraula "gènere" que ja està integrada en la llei contra la violència. Maricel Chavarria, redactora de la Vanguardia, va afegir a les paraules de Lienas, una anècdota concreta, de com en un titular seu a una entrevista feta a aquesta escriptora, el cap d’edició va canviar la paraula “injustícia de gènere” per “injustícia sexual”, i va remarcar que malgrat que els "mitjans “seriosos” – al contrari dels programes televisius grocs - havien evolucionat bastant en el tractament d’aquest tipus de noticies, encara volien explicar les coses com causa- efecte, sempre buscant i justificant el fet tràgic, pels problemes de l’autor dels fets o per les característiques de les víctimes.

Dolors Comas que va explicar detallament la feina que fa en al direcció del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) estava molt d’acord amb les seves companyes de taula que cal canviar la manera d'explicar les coses als mitjans, i que es necesari adquirir un aprenentatge i tenir una sensibilitat social per tractar les noticies amb perspectiva de genere. “Estic d’acord –explicava- en que també es violencia tractar a les dones des de un punt de vista secundari i passiu. Els fets tràgics de violència son la punta de l’iceberg, de una manera discriminatoria de veure a les dones. En el debat posterior es van tractar molts temes polémics, i alguna participant es preguntava si es possitiu o no la referencia continua que ara es fa sobre el número de vícitmes "saber que ja són 78 les víctimes d'aquest any, sembla que podria exercit d'efecte- crida, i 'estimulars' a realtzar mes fets violents contra les dones"- Les ponents no van a esta d’acord en aquesta tesis, per què cal analitzar les histories personals, comprovar les dades i donar-se compta que els assesinats a dones estadisticament segueixen gairebè igual, tant si surten o no a les noticies. L'exemple va ser el periode electoral al mes de març que en dos dies es van produïr quatre asseinats, que no vna tenir cap resposta oficial, i els mitjans van seguir donant la majoria del seu espai a les candidatures polítiques”. Chavarria, va afegir que el que era molt necessari remarcar el número d'assesinades. I que precissament ara, amb l'aceleració digital i la pressa en que vivin, molts mitjans tornavan a titular les noticies en pla macabre i aïllat, pasant de les "recomenacions" en el tractament d'aquest tipus de noticies. Segons ella el model a seguir sería model de informació que desenvolupen pels accidents de transit, que busca estimular la prevenció però també per donar visibilitat als "supervivents" . "En quest cas, es tractaria de donar protagonisme a tantes i tantes dones que han superat la violència en la seva propia persona o en el seu entorn, però que en molts casos pateixen consequències fisiques i psiquiques, i que tenen moltes coses a dir. Tenim que acconseguir que les dones siguin noticia no únicament quan ja estan mortes".
[+info dones a Mon Comunicació]
Text i fotos: Julia L. Tremols. Vídeo de Carles Puchades.

La violència s'exerceix cada vegada que..

Interessant el Manifest de Karme Freixa sobre quan s'exerceix violència contra les dones. Consultar i votar el blog que comparteix amb Susana Kosta

Improvisació musical per no oblidar.

El migdia del diumenge 16 de novembre, va ser màgic i inovidable. Amb un concert música única i irrepetible a l'aire lliure. Era la primera actuació pública de la BIB (Banda d'Improvisadors de Barcelona), que aviat seràn famosos i coneguts. Segur. De moment el segon concert és aquest dilluns 17 de novembre a les 8 a l'Apolo de Barcelona, i després vindràn altres concerts Esperem! Hem d'estar alertes.

Una amiga em va convidar al Convent de Sant Agustí, perque hi havia un concert del BIB, un grup Big Band d'improvisació de jazz i música contemporània, en el que actuava el seu fill, Javier G. escudero (component del grup TWELVE), i la seva companya, Olga, també música (Veure fotos).

I vam gaudir d'un concert increible, de un grup de 12 músics molt ben compenetrats, i un director genial, que van demostrar que del silenci es pot anar fins a l'infinit. Al Convent de Sant Agustí, tothom assegut al pati, al sol o l'ombra, gaudien d'un concert únic, sense distreure's per res. El soroll ambient, alguns nens que cridaven al fons, el vol d'alguns ocells, o una màquina llunyana que es parava de cop, formaven part de la simfonia de la contemporaneitat que es deplegava pel antic recint de pedra antiga.

Els músics estaven superconcentrats, atents al llenguatge de mans, ulls i gestos diversos amb que el director els orientava. Com ens va explicar més tard el director, Pablo Rega, un músic gallec de gran experiència en la direcció, per fer aquest tipus d'improvisació, "que mai saps com sortirà" ell aplica el mètode de signes musicals de l'escola de Buch Morris. Entre els musics estaven Olga Àbalos (saxo alt), Tom Chant (saxos, tenor i soprano i clarinet baix), Xavi Tort (trompeta), Javier Garcia Escudero (baix). Quicu Samsó (bateria), Eduard Ataba (contrabaix i baix elèctric), Ignacio Lois (guitarra eléctirca), Marc Egea (viola de roda, duduk i Tárogáto) i Juan Crek, veu i recitació. [Veure més sobre el Festival de Música Independent a Indigestio]

Deixem que ens expliqui sobre ells mateixos la seva publicitat:" La improvisació parteix del silenci. A partir d'aqui els músics es van posant en marxa assumint un o diversos rols en funció del que s'escolta, o del que està a punt de passar, (...) i segueix a Món Comunicació/música

[[Fotos i vídeo: Carles Puchades ]]

Miriam Makeba ha muerto ¡Viva Mama Africa!

Un pequeño homenaje

en el recuerdo

Ayer justo te recorde en toda tu magnitud y grandeza. Cuando estuviste en Barcelona durante el mes de enero de este año 2008, para tu último concierto en el Palau, me sitúe a tu lado en la mesa de la rueda de premsa. Estaba embelesada escuchando tus palabras y ¡oh! Sorpresa. Te pusiste a cantar a pelo, y sin avisar. Ninguno de los presentes lo esperábamos. Por suerte yo, llevaba mi pequeña cámara de fotos Canon, y pude hacerte una corta película de ese momento mágico (mirar abajo). Gracias a la ayuda de mi compañero Carlos, pude colgarla, en Yootube (en donde hay más pelis tuyas), y también, junto con la crónica, en nuestro espacio web: Mon Comunicació. Esa película ha tenido muchas visitas, y me han mandado muchos mails, con este sencillo mensaje "Gracias por compartir este tesoro".
Lo que explicaste allí y después en la entrevista que concediste a los medios, fueron palabras de una persona sabia, activa e incansable luchadora contra las injusticias del mundo, politicamente lúcida y radical y personalmente libre y comprensiva.
¡¡¡El concierto fue tan emocionante!!!. Tu voz es (y seguirá siendo, aunque ya no estes entre nosotros) tan maravillosa y única. Con la edad, con tu infinita experiencia, has convertido tus canciones y tu música en la mejor sinfonia y en una caricia para los oidos. Ya formas parte del patrimonio de la humanidad.
Y aunque digan que has muerto, tu no te has ido, ni te irás nunca. Sigues en nuestros corazones y en nuestro recuerdo. Tu voz se seguirá oyendo entre las y los más pobres del mundo entero. Estás entre las primeras notas de la música que ahora mismo están aprendiendo la gente que destacará en el futuro, y dentro de poco resonará en los conciertos. Seguirás junto a los grandes de la interpretación y de la composición para los que siempre has sido un ejemplo a seguir...
Sigues escondida detrás de tu "Pata, pata" con tu gran humanidad y una sonrisa picarona que parece querer decirnos: "aqui os espero, hacer algo ya porque el mundo sea un poco mejor, ¡coño!.."
Julia

[+ info sobre su muerte en Italia, Womensnet, La Vanguardia y en BitacoraMakeba]

Ayer justo te recorde nuevamente porque me escribieron sobre este vídeo

La boda a prop de l'Atles, i la infantessa

A Marràqueix, la ciutat de les "mil una nits" tot es possible

Aquesta ciutat bulliciosa marroquina, envoltada de muralles, i de acollidores tones ocres, de terra vermella, és el lloc escollit pels milers i milers de turistes de l’estranger, que la visiten, sobre tot a l'estiu, però també es un lloc de turisme interior i de pas. Les altíssimes i magnifiques muntanyes que la envolten, a uns 60 Km cap a baix, són una veritable frontera natural que deté el desert del sud, i del antic territori saharià, ara incorporat al Marroc, que ho promociona com l’alternativa més exòtica a prop de l’oceà Atlàntic.

Malgrat que a la ciutat les tradicions, encara se imposen per tot arreu, també a aquesta ciutat tan antiga del Marroc ha arribat la modernitat, el canvi, i els nous estils de vida de la gent més jove s’imposen. Sobre tot, i em crec que no es una suposició massa equivocada, que les modes i formes de vestir més occidentals tenen molt a veure amb el major poder adquisitiu de aquesta gent, que tant és diferencia de la resta, i que veiem per tots llocs als estrets carrerons de la ciutat , i a la gran plaça, centre de vida comercial i turística de la tancada Medina

Però en quan sorts d'aquest centre i dels laberíntics de carrers que ho he envolten, les contradiccions socials queden més a la vista, per molt que les autoritats marroquines hagin envoltat les dues bandes de les carreteres de sortida, de més i més murs, al estils de les muralles de la ciutat, que a la vegada tapen a la vista dels cotxes i als vianants, al visió dels nombrosos barris pobres, plens de txaboles i de cases de palla, que conformen la perifèria, però que també conviuen amb les grans mansions, envoltades de molt verd i camp, que també queda ocult als ulls dels curiosos.Diuen que Marràqueix és una de les ciutats més verds del Marroc, i ens comentava un irònic i divertit comerciant berber, que és el verd de la ciutat és molt semblant al dels bitllets que alguns acumulen”. Entre altres negocis florescents , diria jo, gràcies a l’exportació europea de tant i tants productes artesans. Una explotació, en la que nosaltres el turistes, encara que hagin visitat el lloc per feina (1), també col·laborem en mantenir. Tothom intenta comprar al preu més reduït possible. És el joc: “quant costa això?”: “tant”, et contesten. “Ni parlar-ne? “-dius, , “Quant pagaries?, de seguida diuen, i tu proposes la meitat, i al final et creus que has sortit guanyant. Què bons venedors que són, i nosaltres què innocents¡

Tornem a la tradició, i malauradament, encara que el respecte pel paisatge natural (i que no canviï) domina a enlloc, també les costums s’han quedat com molts segles abans. El nostre grup participa de la cerimònia nupcial d’una núvia i la seva escolta. La veien sortir de la seva casa, després de que hem menjat aquest últim poble al costat del riu, envoltat de les muntanyes nevades del Atlas, i al que es pot arribar en autobús.

Tot un grup de gent d’aspecte molt pobre, però cantant alegrement, baixen pel riu des del poble de més a dalt per a recollir a la núvia al poble on està el nostre grup. La portaran una mica tapada amb un preciós vel blanc, a casa del nuvi. La canalla que envolta aquesta desfilada no vol fotos, es diverteixen ocultant- se amb rialles. Tot el contrari del que al dia següent farien els nens benestants quan sortien d’una escola de un poble al costat de Marraqueix.

M’agradaria poder parlar més d’aquestes muntanyes màgiques i de la seva gent, sobre tot de les dones, que encara netegen la roba a la vora del riu, però el nostre grup ja ha vist bastant, encara que no son encara les tres de la tarda no ha volgut arriscar-se a fer una excursió que pot durar no més de dues hores. Què farem¡, cal aceptar la “democracia” del grup. Així es la vida. Al menys, per a nosaltres.

Julia L. Tremols
(1)Prometo que explicaré més coses, i publicaré fotos, però ara per ara tinc que seguir la meva feina sobre el Encontre Internacional que van fer a Marràqueix

Foto meva amb el simpatic txòfer del nostre autobús, sociòleg, de professio.
.

De Marràqueix a Barcelona, tot segueix igual, o no?

Fins quan els concursos de Bellesa de dones?

Vaig tornat de Barcelona el dissabte 25, després d‘un viatge de 8 dies a Marràqueix, per participar en la III Trobada Mediterrània de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere, i encara que venia d’un lloc fascinant, estava molt contenta de tornar a la nostra estimada modernitat del segle XI. Però, el primer que en trobo al meu mail, és que una de les agències de musics i festivals més reconeguda: Bordeline; organitza el 1 de novembre, Concurs: Bellesa de Catalunya, os sigui, una altra vegada tornem a promocionar les “misses” a la catalana, reivindicant l’atractiu físic com principal dot de els dones ( per ninguna banda he vist que també vagin a escollir prototipus de homes ben fets (en el sentit físic, es clar).I no sols això, Hi ha més. Després, vaig veure al migdia l’informatiu de TV3, i em expliquen una noticia amb certa gracia. Sembla que per fi ja està aquí (com ho han dit tantes vegades¡¡¡) el robot que et neteja tota la casa, escombra, quita la pols, deixa transparents les finestres, ordenada la cuina...). Encara que si et fixes una mica més, i mira per on...et dones compte, de que la màquina., li han fet cos de dona. Tal com sona, amb una cara inexpressiva, però amb formes arrodonides de dona. Bé ja queda clar, a qui afavorirà un monstre cibernètic d’aquesta categoria. Ens anirà tant bé que, ja no necessitarem demanar ni conciliacions laborals, ni un altre ùs més just dels temps de feina, socials i d’oci.

Vaja¡ i jo que pensava que venia d’un lloc que semblava sortit del passat de “Les mil i una nits”. Veritablement divers i multicultural: en Marràqueix, l’ambient (els carrers, l’artesania, els edificis, les costums) es barregen de la manera més increïble, amb allò de tipus medieval, i amb el més modern. Entre d’altres coses, hi ha parabòliques en moltíssimes vivendes (fins i tot , les més modestes), hi ha molta Internet en “cibers” i suposo que, també a les cases, molta gent va amb els mòbils parlant en veu alta, i circulen una gran quantitat de motos – tipus “mobilettes” , que et poden atropellar sense donar-te compta.

Be, a la nostra trobada internacional, en el que hem participat gairebé un centenar de persones de mols països, que em pogut fer al local de l’Associació EnnaKhil pour la Femme et l’Enfant, amb seu a aquesta ciutat, els dies 23 i 24 d’octubre, hem comprovat que encara que nosaltres la polèmica de “vel si, vel no”, ens ha fet creure que les dones als països àrabs es troben en una situació molt pitjor que la nostra, com en tots els llocs del món hi ha de tot. Es cert que al Marroc, sobre tot a la zona rural, encara hi ha un 40 % de dones analfabetes, però a les ciutats la majoria de les dones pateixen semblants discriminacions personals i socials, que als nostres llocs occidentals: Moltes d’elles, encara que en més petita quantitat han arribat a llocs polítics de responsabilitat, i d’altres són considerades professionals de primera. Però d’això i del ric intercanvi fet durant aquests dies es altra historia que mereix altre article.

Julia.L.Tremols

Ah¡ Això del robot ho podeu comprovar a la web de tv3

El perquè de la disminució increible de dones a L'Índia

Quan les dones hauran desaparegut: El sacrifici de les nenes a l’Índia i a l’Àsia

Estic llegint el llibre “Quan les dones hauran desaparegut” de Bénédicte Manier, periodista índia que viu a París (França) i treballa a France Presse. Un treball molt be documentat sobre la sistemàtica desaparició i assassinat de milions de nenes i de dones joves ( la majoria d'aquestes al poc de casar-se), a l’Índia i l’Àsia. Vaig llegint el llibre emocionada. Un capítol cada nit, i sempre acabo plorant. D'altra banda cal tenir en compte, que el fet de que hagin menys dones a tot arreu, ha posat en perill a les dones més joves, i moltes d'elles són víctimes de xarxes de venda i prostitució. O són víctimes de violència i violacions col.lectives.
Hauríem de fer alguna cosa per lluitar a nivell internacional contra aquest feminicidi quotidià . Com diu la autora es pot parlar de “feticidi”: " la màxima discriminació contra las dones, no deixar-les néixer o créixer quan ja jan nascut"

En qualsevol població del món hi ha més dones que homes, excepte a Àsia, on tot un sistema cultural, econòmic i social s’encarrega de fer desaparèixer les nenes, abans i després de néixer. Segons estimacions del programa de Nacions Unides per al Desenvolupament , a l’Índia “mancarien actualment 48 milions de dones”, i una situació semblant troben a la Xina, Afganistan, Bangladesh i Paquistan. Segons diu l’autora en una entrevista publicada a Ameco Press, al novembre del 2007, “en conjunt, el déficit de dones sería d’uns 100 milions es dir, aproximadament tota la població de Méxic”.

I el pitjor de tot és que l'augment d'assesinats de dones i de realització d'avortaments selectius de fets femenins (des dels anys 80 amb la popularització de les ecogràfies) passa en la seva major part entre les classes mitjes i altes. Des de fa anys les nenes pobres tenen més possibilitats de nèixer i creìxer més que les que provenen de families benestants.

Si voleu comprar el llibre que ha Catalunya ha publicat Pagès editors el troben a la Llibreria Ona (en català ) i en castellà a la Llibreria de Dones a Internet: Autoras en red” está en castellano.

Al Blog “Cuaderno de Mujeres” es parla també del tema i es reprodueix l’entrevista a Bénédicte Manier, que li va fer Imma Sanchís en La Contra de La Vanguardia. També es molt interessant la publicada a La Voz de Galicia (veure foto de l'autora a baix).

(Text extret de La contra de la Vanguardia)
"Saca su libreta llena de notas y apuntes exhaustivos, resumen de su estudio que analiza causas y posibles consecuencias de esos cien millones menos de mujeres que de hombres que hay actualmente en Asia, especialmente en India y China, fruto de la explosiva mezcla entre modernidad consumista y tradición. "Desde la década de 1980, la ecografía para determinar el sexo y el aborto se vienen utilizando a gran escala para eliminar a las niñas, produciéndose un feticidio; lo que no ha provocado que desaparezca el infanticidio ni la desatención". Una población de varias decenas de millones de hombres solteros es algo que jamás se ha producido en la historia y sus consecuencias son difíciles de prever".

Lectures molt recomanables per a “crèixer” y volar

En record de Carles: Adéu i fins ara

Per recomanar aquestes lectures de més a baix, explico una mica la meva intimitat. Crec que l'etapa millor de la meva vida ja s'ha acabat, però cada día surt el sol i tinc per endavant una a nova vida en solitud. Està be. Soc lliure i seguint les sàvies paraules de Krishnamurti , no penso fugir i cercar companyia. Més be al contrari, m’endinso amb plaer en la soledat creativa. La meva vida en parella ja s’ha acabat. Estic al principi d’una nova etapa.

Després de 7 anys de convivència, ens en separat, i els dos hem decidit seguir camins diferents. ¿Podrem sent amics de veritat”? El temps ho dirà. Ara el que hi ha és dolor i frustració. Per suposat, teniu que viure la perduda i fer el dol. Però no hem pogut ni hem sabut fer una altra cosa que deixar d’estar junts. Si ja ho se: “Nosaltres semblaven la parella ideal” per tota la gent que ens coneixia. Si és veritat, ens estimaven amb bogeria, però, a vegades, ja ho sabeu, les aparences enganyen.

L’hem compartit tot. Vida, oci i inclús feina... feina agradable i solidaria. Hem fet navegacions reals (ver vídeo de més a baix) i navegacions “virtuals”. Junts van crear Món Comunicació ( la meva web com a periodista) i també van obrir aquest blog (a la costat dret encara està un enllaç al seu espai personal (el blog d’enCarles) Moltes i moltes inoblidables hores en el mar, y moltíssimes més al front de l’ordinador (junts o separadament). Soledat: un nou estat per a crear

Adaptar el meu entorn, al meva casa a mi mateixa, renovar l’ambient, la decoració, els detalls s’han convertit en les meves primeres tasques creatives “manuals”. La següent fase -en la que ara mateix estic – és més complicada. Ser veritablement autosuficient i solucionar tots els problemes “tècnics” d’una llar. Si, això, d’arreglar les coses que s’espatllen, fer foradets a la paret, posar llums, etc. Tot el que la meva parella feia naturalment. Una tasca que havia assumit amb eficacia, com a resolució de problemes.

Evidentment, a vegades encara l‘hi tingut que demanar alguna ajuda, però estic fent el possible, però fer –ho tot jo tot soleta. I em sento orgullosa. Prendre la decisió de separar-se no es fàcil, i més encara quan gairebé t'has sentit tan estimada. Em sentia com una persona que, en el meu entorn, em tenien una mica d’enveja: “ Vaja sort la teva, amb un senyor tan maco i carinyòs”.

I sense més “rollo” passo a recomanar els llibres que m’han ajudat a sentir-me bé. Alguns d’ells són sobre la “felicitat”, altres obre l’amor i la soledat, o sobre l’envelliment i la renovació, estudis sobre el “cap”: Gairebé tots, llibres de filosofia i creixement. Res a veure amb manuals d’autoajuda. Molt respectables, però no adients per a la meva etapa de retrobament interior i replantejament vital.

Llibres recomanats

:-) "Sobre el amor i la soledad": Recopilació (en castellà) dels discursos de Krishnamurti, des del 1949 fins al 1975. Sembla que són reproduccions de les seves paraules recollides en cinta magnetofònica (Editorial Kairós). La seva filosofia, i el seu concepte del amor “global” semblen d’una modernitat increïble. [+ sobre Krishnamurti]

:-)“La formula de la felicitat” de Stefan Klein (com s’originen els sentiments positius) Columna 2003: Un bon relata u i una bona recopilació filosòfica i científica sobre les investigacions científiques cerebrals, per esbrinar com s’originen els sentiments positius. Un altre llibre sobre aquest tema es "Viatge a la felicitat". La recerca de la felicitat és una de les gran aventures humanes. Tal com explica Eduardo Punset en el pròleg, el viatge a la felicitat acaba de començar i el seu final és incert"a recerca de la felicitat és una de les gran aventures humanes.

:-)“Cuerpos sin edad, mentes sin tiempo” de Deepak Choopra, el gran maestro espiritual: Colección Vivir con plenitud. Ediciones B 2008 (*) Per replantejar-se patrons de comportament adquirits, creences falses, estereotips i posar en qüestió el que es creu sobre l’envelliment i la decadència.

:<)“El secret” de Rhonda Byrne. Edita per Entramat 2007. Recopilació de frases sabies de molts del gran filòsofs, terapeutes e investigador socials, del món, sobre diferents temes. Curiòs i pràctic alhora. El secreto (en castella) ha segut uns els llibres més venuts aquest any.

J “La revolucion Positiva” d’Edward de Bono. Colección Vivir con Plenitud (*) 1997 Edorial Paidós. Desenvolupa 5 principis sobre el pensament positiu.

:>)“El cerebro femenino” de Louan Brizendine RBA 2007. Interessant comprovar les diferencies cerebrals i a on en poden portar aquestes diferencies si no les tenim en compte
( o al contrari, si ens preocupen massa)

(*) El llibre de la col·lecció “Vivir con Plenitud” es poden aconseguir a un preu irrisori al gran magatzem de reciclatge i venda de CARITAS a Poble Nou( Cristobal de Moura /verneda)

Cuanto mayor soy mejor me siento

De acuerdo con Nancy Huston, la escritora que acaba de Publicar "Marcas de nacimiento" sobre su niñez.
55 años, aspecto jovial, experiencia, trabajo y amor.

Su trayectoria vital es un poco la nuestra , aunque lo que nosotras hayamos vivido haya sido más de estar por casa. Pero cuantas, como ella, yo misma, sentimos que cuanto mayores nos hacemos mejor nos sentimos.

Somos capaces de hacer tantas cosas y de estar tan disponibles, pero podemos mirar con más tranquilidad lo que nos rodea sin agobios ni falsas expectativas. Mientras la salud nos acompañe y el amor por la vida nos ilumine un poco el camino. Seguiremos adelante, aunque nuestra "obra pública" sea invisible para al gran mayoria.

En la entrevista que le hace Imma Sanchis en la Contra de la Vanguardia, Huston reconoce que ha buceado a fondo en su infancia y solo ha salido al exterior cuando realmente necesitabaa ire para respirar.Y así cuando Sanchis le pregunta: ¿Qué ha descubierto escribiendo sobre la infancia?, ella contesta: "Los sentimientos políticos más violentos se forman en la infancia. Cuando los niños ven a sus padres trastornados, frustrados, enfadados, con miedo por algo que ocurre en el mundo exterior, al no poder razonar sufren un impacto fortísimo y cuando son adultos hacen todo lo posible para corregir ese mal y para vengarse; por eso creo que tendremos guerras para siempre jamás"

Aún no he podido comprar el libro, pero prometo que lo haré. "Marcas de nacimiento", editado por Salamandra y La Magrana en catalán, premio Femina, narra cuatro infancias en cuatro momentos históricos distintos, desde hoy hasta la Segunda Guerra Mundial, y da que pensar.

Julia

Preocupación y repudio de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género por el robo a oficinas de CIMAC en México

Comunicado de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género

La Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, manifiesta su profunda preocupación por el robo ocurrido esta madrugada en las instalaciones de la agencia de Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC) en México, cuya consecuencia material fue la pérdida de computadoras, archivos y otros equipos de valor, según lo consignado por las compañeras pertenecientes a esa prestigiosa agencia de noticias.Exigimos a las autoridades de México una profunda investigación del hecho, su esclarecimiento y la rápida identificación de sus autores, habida cuenta que episodios de estas características –que en otro escenario podrían ser sólo objeto de una crónica policial- en México adquieren dimensiones cuanto menos alarmantes.En efecto, no es posible soslayar el informe de la Federación Latinoamericana dePeriodistas, que resalta la difícil situación en que viven actualmente nuestr@s compañer@s en México, al resaltar que "la violencia contra reporteros es cada vez más grave" y en todos los delitos "impera la impunidad; en ninguno han sido detenidos los autores intelectuales, y todo por la falta de decisión política de las autoridades federales".El mismo informe señala que "la cada vez más difícil labor periodística -debido a los constantes atentados y agresiones-, requiere de fortalecer sus instituciones gremiales".A ello se suma la impecable trayectoria de CIMAC Noticias hacia la construcción de una cultura de respeto a los derechos de las mujeres y a la equidad de género en los ámbitos social, económico, cultural, educativo, político y de salud en la Ciudad de MéxicoEsta trayectoria, no pocas veces ha confrontado no sólo con delincuentes del hampa organizada, sino con personas enquistadas en el poder de dudosa vocación democrática y confesa mentalidad reaccionaria y machista.Queremos creer que se trató de un robo común, consumado por ladrones de a pie. Pero por las mismas circunstancias anteriormente enumeradas, exigimos en nombre de la comunidad internacional de periodistas que agrupa a nuestra Red, un rápido esclarecimiento del episodio por parte de las autoridades de México.

Sobre la nova campanya del Ministerio de Igualdad

Barcelona, 11 de juliol de 2008

Sobre la nova campanya del Ministerio de Igualdad

Aquesta setmana, des del Ministerio de Igualdad, s’han presentat tres anuncis de caràcter institucional que volen promoure una sensibilitat social crítica contra els homes que maltracten les dones. La iniciativa ens sembla excel·lent, no obstant, considerem que hi ha certs aspectes a resoldre, sobretot a la qüestió de responsabilitat social a que fa referència.
Des de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, no acabem d’entendre quin és el motiu pel qual un d’aquests anuncis, protagonitzat per nens i nenes, reclama a la mare que no aguanti més els maltractaments del pare. En cap moment demanen al pare que deixi d’utilitzar la violència per relacionar-se amb qui, suposadament, estima. Podríem fins i tot pensar que tenen por al pare i que no gosen dirigir-se a ell però, és aquest el missatge que transmeten a la mare? Malauradament, l’únic que s’esdevé de les seves veus és una pressió afegida sobre les dones agredides (i un extra de dramatisme efectista en incloure en el missatge el paper de la maternitat). Damunt de les dones recau la responsabilitat de no continuar sotmesa en una situació que, no ho oblidem, ella no provoca, sinó que se li imposa. La posada en escena d’aquest anunci és tan perillosa que equival a dir directament que la solució seria tan senzilla com que les dones només han de decidir no ser maltractades per deixar de ser-ho. Milers de persones sotmeses a una situació de violència en l’àmbit familiar no opinarien el mateix.
Aquesta esquerda a l’hora de comprendre i avaluar la responsabilitat de la perpetuació de la violència vers les dones, es fa més gran pel fet que un dels altres anuncis digui: “Cada vez que pegas a una mujer dejas de ser un hombre”, i només estigui protagonitzat per homes, evitant per tant, de situar aquesta responsabilitat a un nivell global i social. Així doncs hem de suposar que, de cop, la condemna als maltractadors només passa a ser un assumpte d’homes, només a resoldre i solucionar pels homes? On queden aquí les dones que reclamen no ser maltractades davant d’una situació que les afecta a elles? I, de totes formes, què significa “ser un home”?
Podríem pensar que aquesta figura protagonista que manca es resol en el tercer anunci, en el que diferents dones expressen que tenen drets i que per aquest motiu mai a la vida mereixeran que se’ls alci la mà. Però aquí, a qui li parlen i des d’on parlen? Com és que a l’hora d’expressar les seves voluntats se les aïlla de la societat i apareixen emmarcades soles, en escenaris asèptics i despullats, sense cap mena de contacte amb la societat en la que es generen i es desenvolupen els drets de les dones? D’altra banda, per què els seus reclams no es dirigeixen directament als homes que les maltracten? O no és un missatge compartit en una comunitat que és la responsable de resoldre les agressions contra les dones? Al capdavall

estem davant la imatge d’unes dones descontextualitzades, fet que accentua més la seva fragilitat i no pas la seva situació real i natural en la nostra societat.
El fet que s’hagi optat per no simular situacions de maltractament i violència és un motiu de celebració. Però la inconnexió entre el que es diu i la manera com es diu, fan que l’autèntic missatge, que és que la violència vers les dones és un fet de responsabilitat social, quedi esquinçat per una reproducció de tòpics que, de manera paradoxal, aconsegueixen que avui en dia la violència vers les dones encara tingui una consideració social tan esbiaixada.


Observatori de les dones en els mitjans de comunicació
www.observatoridelesdones.org

[+info sobre dones a. http://www.moncomunicacio.com/dones]

pelis al youtube

Curso de Internet en femeni
Com fer espais interactius amb Programari Lliure (Wordpress, Joomla i Tiki wiKi)
Casal Cardener (febrer_juliol 2007) Barcelona

Projecte de casa de Rosa i Francosi (C. Puchades). 2008

Navegació "real" al port de Barcelona (Worl Race 2006)

fotos de la india

(desde 15 de agosto al 7 de septiembre 08


Mi hija Raquel Arnaiz ha estado 3 semanas de vacaciones en la India. Ha visitado numerosos lugares del sur. ha venido impactada. Yo también de ver sus fotos, que estan en: Picasa