El principal premi el van guanyar dos noies joves, que formaven part d'un trío de creadors
Dijous 25 de març 2010: Festa final del II Concurso de clipmetratges de Mans Unides a CaixaForum
Els cineastes Jaume Balagueró i Santiago Zannou van lliurar els premis als millors vídeos sobre pobresa i medi ambient
La popular actriu del Polònia, Agnès Busquets va presentar una gala en què es van projectar els vídeos finalistes i es van combinar actuacions musicals i denúncies de les causes de la pobresa i del canvi climàtic.
Els membres del jurat van destacar l'alt nivell de les obres presentades
Roser Biel, Lluís Siñol i Marta Biel, amb el vídeo "Lluitem" han estat els guanyadors de l'II Concurs de Clipmetratges
"El teu punt de vista pot canviar el món" organitzat per Mans Unides, premi que van recollir de la mà del director de
cinema jaume Balaguero, que com a president del jurat, elogi la qualitat, la creativitat i l'enginy d'aquest vídeo, en què els autors van crear una ciutat costanera en miniatura i filmar tots els canvis. Com a premi s'han portar un complet equip de vídeo professional Sony.
El premi Spanair que consistia en un viatge a Gàmbia, es el portuguès Camilo Reina Soto, per "No et mengis el món", una veritable mostra de creativitat en un minut que va resultar guanyador per la votació popular per Internet. Francisco Pradilla Barrero per "Història d'una mà i Eco FIGTHER", va guanyar el premi especial del jurat que consistia en un equip professional edició de vídeo d'Adobe. Tant Santiago Zannou, el director de cinema premiat amb un Goya per "El Truco del Manco", com Jaume Balaguerò, director de "Rec2" van elogiar als autors com a "veritables creatius i futurs realitzadors que podrien dedicar-se al cinema".
En la categoria especial d'escoles han participat 63 centres escolars, i el premi es van endur el grup de l'escola La
Salle de Girona per "Química". El Premi Adobe per votació popular va ser per a "Invasió" del grup de 2n ESO B de les Teresianes de Gràcia (Barcelona). El premi especial del Jurat, va ser per "Marxa enrere i l'entrepà" del grup de 3r d'ESO de l'IES La Bisbal.
[+info a moncomunicacio]
Crec que cal anar més enllà de la polèmica sobre el significat de l'ús del burca i la seva "tolerància" o no, en les nostres societats occidentals. El cas de França i les mesures que vol prendre el govern de Sarkotzy cal tenir en compte que aquest tema aviat serà d’actualitat al nostre entorn. Per suposat que es pot perfectament estar en contra amb la política "xenòfoba" i neoliberal del president francès, i reconèixer les seves mesures necessàries i positives en camps concrets. Crec que tothom està d'acord que si no volem retrocedir mil anys en el camp de l'alliberament de les dones s'han de posar i aplicar normes sobre aquest tema...
L'article de Samir Nair, d'ahir a El País del dissabte 26 de febrer titulat: ”Burka” , està molt bé i posa el dit a la nafra de la polèmica sobre que hi al darrera en al defensa de la “ocultació” de les dones, al·legant respecte a les tradicions pròpies.
Per part meva afegeixo que el burca "és un símbol evident de retrocés i submissió a l'home- en totes les cultures i en tots els països- i que hauríem de qüestionar perquè ens afecta a totes les dones, no creieu?. I contra el qual s'ha de lluitar conjuntament amb les dones integrades en aquestes cultures, que ja estan lluitant des de fa temps, contra el retrocés que suposa el burca. Totes les "tradicions" evolucionen, canvien, i fins i tot, de vegades desapareixen (per a bé comú) i al igual que nosaltres mateixes un dia ens van treure els "uniformes" i les nostres mares i àvies van deixar de posar-se el vel a les esglésies (per posar alguns exemples de com una manera de vestir pot assenyalar en pla absolutament discriminatori la diferència ..).. Jo pregunto si ensenyar el rostre incita a pecar?, perquè ells no es posen un vel per ocultar les seves mirades lascives i masclistes no?. Per descomptat, em refereixo únicament als "obscurantistes" i fanàtics, per què, i d'acord amb altres articles de Samir Naïr (tinc els seus llibres i el segueixo des fa 30 anys), hi ha un Islam respectuós i progressista ... i que per descomptat no es dedica a defensar la "ocultació" i la invisibilització completa de dones marcant com una raça inferior propietat dels homes. Crec que estem parlant de quelcom molt més profund que una forma i vestir, però que actualment -en la meva modesta opinió- passa per "enterrar el burca al bagul dels records".
Julia López, Barcelona, 27 de febrer 2010 (moncomunicacio.com)
Mans Unides ha posat en marxa el concurs de clipmetratges: El teu punt de vista pot canviar el món sobre Pobresa, Fam i Medi ambient, en el qual ja es pot participar enviant vídeos d’un minut a la web que tractin de qualsevol d’aquests tres temes Consultar condicions
Aquest concurs de clipmetratges s’emmarcà dins la campanya de sensibilització per impulsar el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OMD), pel que fa al punt de pobresa (OMD nº 1) en el qual es demana l’eradicació de la fam al món, i al de Medi ambient (OMD nº7) que exigeix la presa de mesures per lluitar contra el canvi climàtic.
El concurs El teu punt de vista pot canviar el món està obert a la participació de persones individuals, col·lectius i associacions. D’altra banda cal recordar que també es vol estimular la perspectiva de gènere en els vídeos que es presentin. Cal tenir en compte que a tot el món majoritàriament són les dones les protagonistes d’històries de marginació i pobresa. Aquest concurs també pot ser una bona oportunitat de fer sentir un cop més la seva veu.Si vols dinfondre aquesta informació mira Passa-ho.
Un dels objectius principals d’aquest concurs és la sensibilització de la ciutadania més jove, i per això el concurs ha obert, per primera vegada, una categoria específica per als Centres Educatius i el seu alumnat. Estudiants de tot tipus poden participar individualment o a través dels centres escolars amb l’orientació del professorat que vulgui estimular-los a gravar un vídeo sobre aquesta temàtica. Veure Bases centres escolars:
La informació sobre drogues i VIH, des del punt de vista de les persones afectades o d'usuaris/es de diferents tipus de drogues i les seves conseqüències estan completament absents dels mitjans de comunicació, tant dels generalistes com els especialitzats.
Aquesta és una de les conclusions de la taula de debat que va tenir lloc el 15 d’octubre en la sala de Juntes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A la taula, hi van assistir un grup d’experts i expertes de FAUDAS (Federació Estatal de Persones Afectades per les Drogues i el VIH), de diverses associacions i ONGD, conjuntament amb professionals de la informació de diferents mitjans. La taula rodona duia per nom: “Com integrar la informació sobre Drogues i VIH en l’agenda dels mitjans?, i en ella es va parlar de les conseqüències tràgiques que fa anys va tenir el tractament de la informació sobre la pandèmia de la Sida o de la marginació a les persones consumidores de drogues, a qui se segueix estigmatitzant com a protagonistes de caos i desordre social. A la taula, es va tractar en profunditat del tema de gènere en relació a aquest tipus d’informacions i sobre la invisibilitat de les dones.
Per a Virginia Montañes, responsable de comunicació de FAUDAS i Expresidenta de la Coalició Europea per a Polítiques de Drogues Justes i Eficaces, cal tenir en compte que a més a més que d'aquests temes se'n parla poc en els mitjans, “les dones afectades o protagonistes del consum, ni tan sols existim, i exceptuant-ne els països menys desenvolupats, sembla ser que ja no correm cap perill d’infectar-nos o infectar els altres”.
Per la seva banda, Montse Pineda, coordinadora de Creació Positiva, va reconèixer que en aquesta invisibilitat de les dones també de vegades hi col·laboren les mateixes associacions desviant l’atenció del problema a les seves conseqüències. “Hem de reflexionar com ens comuniquem amb els mitjans, hem de superar l’etapa d’aïllament. És cert que vam quedar espantats davant l’espectacularitat comprovada en el tractament d’aquests temes”, explicava Pineda. I va posar l’exemple dels mitjans audiovisuals: “Nosaltres estem cansades que ens demanin persones d’un perfil determinat per tractar-les com un objecte d’informació d’impacte. El súmmum va ser un programa que ens demanava que facilitéssim el contacte d’una dona violada i que patís la sida. Creiem que servim per alguna cosa més que per alimentar el “morbo” dels mitjans”.
“S’hauria de tenir en compte que parlem d’una malaltia moral- la sida- de la sexualitat pecaminosa i del que es considera una transgressió: el consum de drogues- explicava Jordi Cebrià, de la revista Cáñamo, i per això necessiten buscar” víctimes lliures de pecat, amb les que es pugui identificar gran part de la societat “
Segons l’experiència actual dels seus protagonistes, les mateixes persones afectades i les persones i associacions que treballen amb elles: “Són necessàries polítiques més eficaces i humanes- defensava Agustin Ferro, president de FAUDAS- la política actual sobre drogues pot fer més mal que l’ consum mateix de drogues. No és tant el que es consumeix, sinó en les condicions d’ “apartheid” del consum. Hauríem de saber més sobre els efectes de vacunes i tractaments “
Xavier Pretel, president de Asaupam, associació catalana amb seu a Santa Coloma de Gramenet, també federada a FAUDAS, comentava que els mitjans haurien de seguir investigant i treballant sobre la situació actual del VIH i sobre els diferents consums de drogues, acudint a les fonts primàries expertes d’informació, les associacions que treballen dia a dia en aquest tema. “Fins ara ens hem dedicat a una política de reducció de danys, però fa temps que hem entrat en la prevenció, perquè ens hem adonat que hem de dirigir-nos a la joventut, i per això necessitem que els mitjans es facin ressò del problema i de les alternatives que oferim”
Fabiola Llanos, responsable de Comunicació de la Fundació Sida i Societat, va defensar que cal superar els estereotips que situen a països menys desenvolupats com són la majoria d’Amèrica llatina només com a receptors dels nostres avenços sanitaris amb respecte al VIH, i no es té en compte que ells ens poden “transmetre” la seva experiència comunitària molt valuosa per a nosaltres. Aquest és el cas del projecte en que treballen a Guatemala i que ella ha difós en els mitjans.
Tatiana Pacheco, coordinadora editorial de “Medios y Sida”, va parlar de l’estudi que van realitzar des del 2006 al 2008 per a l’Observatori de Salut del Portal de la Comunicació de l’UAB, que demostrava la poca importància que es donava a la malaltia, als afectats i sobretot a les afectades, que semblaven no existir. Pel que fa als estereotips, tot el continent africà i asiàtic sembla només ple de “víctimes” que estenen la malaltia.
Per a Juana Maria Ibarra, periodista experta en salut, la informació està completament medicalitzada. Només vol crear expectatives de "solucions pretesament científiques i radicals als problemes per tranquil·litzar la gent i continuar igual". Tot i que està bé que es doni informació nova i de qualitat sobre els avenços en l’àmbit de les drogodependències i el VIH, cal que la informació s’humanitzi relacionant-la amb els protagonistes d’allò que es parla".
Per la seva banda, Elena Tarifa, periodista, secretària d'Igualtat l'SPC (Sindicat de Periodistes de Catalunya) va comentar que no podem oblidar que els mitjans són empreses, i que per a elles el que "ven" és el que està a prop del poder, i els seus interessos sempre es posaran al costat de les grans multinacionals farmacèutiques (la seva font de publicitat) i dels seus “supòsits” descobriments, més que fer cas a la propostes de les associacions de base.
Segons Anni Karounni, periodista i fotògrafa pertanyent a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores (XIDPIC-cat) fa molt de mal a la societat, sobretot, el no reconeixement de les relacions de risc i la no consideració de la sexualitat i el seu paper en les relacions, que segueix romanent oculta. "Sobretot pel que fa a les dones grans -afegeix- el tema és totalment invisible. No es pot parlar d’això ".
Precisament Tona Gusi, coordinadora de llistes de correu electrònic d’aquesta Xarxa Internacional, explicava que des de la seva fundació, a Mèxic el 2005, han intentat difondre la informació amb perspectiva de gènere i comunicar totes les experiències i accions de les associacions de dones per donar alternatives als problemes plantejats, i caldria reconèixer que tal com comentava Llanos en el tema dels tractaments i alternatives sobre la sida la majoria dels països llatinoamericans estan molt avançats i poden mostrar resultats concrets ".
A les II Jornades Internacionals sobre l’Explotacio Sexual de les Dones, celebrades a Barcelona (Centre de Dones Francesca Bonnemaison) que han tingut lloc els dies 2 i 3 d’octubre, s’ha decidit impulsar una Campanya
• Per què volem una premsa de qualitat no compraren diaris que porten anuncis de prostitució. • Reclamen a les institucions que no insertin anuncis oficials als mitjans que portin anuncis de venda de serveis sexuals.
Amb el títol: “La Prostitució, l’ofici més vell del mon ? o una forma de violència contra les dones”, les jornades s’han clausurat amb la taula de debat sobre “ Els Mitjans de comunicació i la responsabilitat social envers la prostitució “Desenvolupar una campanya estatal unitària per aconseguir que desapareguin dels mitjans de comunicació els anuncis sobre prostitució” ha estat una de les conclusions d’aquestes jornades organitzades per la Comisión para la Investigación de Malos Tratos a Mujeres, la Platafoma de Organizaciones de Mujeres por la Abolición de la Prostitución i la Plataforma de Suport al Lobby Europeu de Dones. Entre les raons que s’han adduït: “Els anuncis sobre sexe de pagament en els mitjans de comunicació de l’estat espanyol tant en els impresos com en els audiovisuals suposen una manera de promoure la prostitució que controlen proxenetes i màfies. Es una altra forma de violència contra les dones” Es proposa aquesta campanya perquè: No creiem en l’autoregulació dels mitjans, perquè ja hem vist com incomplien els acords en d’altres temes.
La Comissió per a la Investigació de Maltractaments contra les Dones ha demanat a la Fiscalia que investigui aquests anuncis per la possible col•laboració amb el negoci del sexe que la publicació d’aquests anuncis pot suposar. Finalment i com a punt més important es demanarà a les institucions estatals i autonòmiques que no insereixin anuncis institucionals en aquells mitjans que continuïn publicant els anuncis de venda de serveis sexuals. Aquesta campanya plantejada per a nivell estatal es coordinarà amb la que volem desenvolupar associacions de dones amb seu a Catalunya, tals com Plataforma de Suport al Lobby Europeu de Dones l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) i les Dones Juristes (entre altres).
Barcelona, 3 d’octubre de 2009 Fotos: Julia López i Susana Villafañe (moncomunicació.com)
L’exercici de la prostitució al carrer segueix sent una patata calenta que es passen uns als altres. Al final sempre es culpabilitza a les dones que la practiquen, i s' excusa als homes -cada vegada més joves- que paguen pels serveis... S’entén que els veïns i comerciants del Mercat de la Boqueria i dels voltants ja no puguin aguantar més la situació i prenguin mesures, però es clar, aquestes mesures només poden ser dissuasòries i puntuals... i no serveix de res que es portin a les dones a comissaria o que les expulsen del país.
D’acord amb l’article publicat avui a El Pais perGemma Lienas (...) seria necessari desprestigiar la compra de serveis sexuals, ajudar a les dones a trobar altres sortides i perseguir les màfies que controlen la prostitució. Un tema sobre el que cal reflexionar i debatir, i no tancar els ulls, i mirar cap altra banda. [consultar reportatge El Pais]
La publicació de fotos explicites depràctiques sexuals als voltants de la plaça de la Boqueria en Barcelonahan produït un rebombori mediàtici una ràpida acciópolicial i política per adaptar-se a les circumstàncies ,i per excusar-sesobre un problema que els supera. Però las fotos sobre "prostitució als carrers de Barcelona" també han provocat un “terratrèmol” a la redacció d ‘El País’, mitjà que va publicar el reportatge el dimarts 1 de setembre.Sembla que alguns redactors-res i redactores no hi estan d’acord amb “l’amarillisme” del reportatge i han criticat al seu directorper la publicació d’unes fotos que només pretenem fomentar el “voyeurisme”
[Consultar article]
La legalitzacio seria la solució del problema?
D’altra banda, i altres mitjans com El Periodico de Catalunyaha aprofitat la noticia per posar sobre la taula la “Legalització de la prostitució” i a ressaltat la demanda en aquest sentit de diverses associacions de veïns de Barcelona i grups de “treballadores sexuals” del Raval s’han mostrat favorables que es legalitzi la prostitució per acabar amb la seva pràctica als carrers de la ciutat. Es clar que tothom hi està d’acord en que l’ordenança de Civisme que va entrar en vigor fa ara tres anys , ha fracassat estrepitosament, i ha ha provocat un augment en la inseguretat i en les males condicions en què les dones exerceixen la prostitució al carrer: molt col·lectius han denunciat la "pressió i assetjament" a què es veuen sotmeses les dones "no ha solucionat ni solucionarà el problema".
